L’escola inclusiva a la llarga ombra de l’escola selectiva

A l'educació inclusiva ens recolzem uns amb els altres. (Fotografia d'alumnes del Projecte PRAXIS al Mercat de Granollers, 2010).

Amb el debat de l’escola inclusiva o selectiva em vaig entretenir en fer recerca de la normativa al respecte. A continuació us adjunto les meves reflexions prèvies al respecte i després, tots els extractes de les normatives vigents (fins a l’arribada de la LEC) sobre aquest tema. No em va deixar cap dubte que encara ens queda molta feina a fer per part de tothom!

Actualment ens trobem en moments de canvis organitzatius i metodològics, amb l’entrada del treball per competències i amb una estructura orientada cap a l’educació inclusiva. Evidentment, aquests canvis es presenten de manera gradual i ens indiquen el camí que proposa el Departament d’Educació i altres institucions educatives (Facultats d’Educació, ICE, …). És per aquest motiu, que considero important conèixer i recordar l’objectiu educatiu a curt, mig i llarg termini.

En primer lloc, cal diferenciar entre dos tipus d’escola, tot i que n’hi ha molts més:

-         Selectiva: Tots els alumnes són iguals i han de passar el mateix filtre i nivell. Podríem parlar de greuges comparatius ja que podem comparar entre alumnes. Tots els alumnes han de superar la mateixa estructura i continguts, l’alumne s’adapta al centre. Aquells que no passen el llistó, cauen. També parlaríem que existeix una escolarització estandaritzada i una altra alternativa per aquells/es que no poden seguir-la.

-         Inclusiva: Tots els alumnes mantenen les mateixes oportunitats i cada alumne aprèn en funció de les seves possibilitats i se l’avalua en funció de les mateixes. Tots els alumnes treballen junts a la mateixa aula organitzada heterogèniament i cooperativament.

El Departament d’Educació i les institucions educatives ens marquen el camí orientat a una escola inclusiva.

Un centre que estableix un mateix nivell a assolir per a tot l’alumnat, clarament parlem que:

-         Tots els alumnes són tractats de la mateixa manera, no es consideren diferents.

-         Els alumnes s’han d’adaptar al ritme del centre i no a la inversa.

-         No estem satisfent el dret a la igualtat d’oportunitats.

-         Seríem un centre “Selectiu”, estructura educativa derivada del procés d’industrialització.

-         Deixaríem de ser un centre inclusiu, contra les indicacions del Departament d’Educació i altres institucions educatives.

-         No tindríem presents les diferencies en el desenvolupament físic, cognitiu i psico-social de l’alumnat.

-         Estaríem portant a terme una discriminació que no garanteix la igualtat d’oportunitats.

Us adjunto algun text al respecte (Recollit a Google Books):

Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Graó. Barcelona.

A continuació adjunto uns extractes de les normatives en vigor que ens poden ajudar a reflexionar i debatre aquest tema.

- NORMATIVA D’INICI DE CURS
- ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.- DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

NORMATIVA D’INICI DE CURS
Punt 2. Integració escolar i social de l’alumnat: el centre acollidor

“3. Promoure l’equitat educativa per poder assolir la igualtat en les
possibilitats i el ple desenvolupament de les potencialitats de cada
infant o jove, a fi d’evitar qualsevol tipus de marginació.”

Punt 2.3. Promoure l’equitat a fi d’evitar qualsevol tipus de marginació

“Cal promoure l’equitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el ple
desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove a fi d’evitar
qualsevol tipus de marginació i exclusió. Amb aquest objectiu cal crear en els
centres educatius les condicions que facin efectiva la igualtat d’oportunitats
per accedir a una educació de qualitat.
Per assolir aquest objectiu el centre ha de:
• Garantir la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb una atenció
especial a l’alumnat amb més risc d’exclusió social i vetllar per obtenir-ne
el màxim rendiment escolar. A aquests efectes, convé utilitzar
totes les eines disponibles i mostrar expectatives positives respecte a
les possibilitats d’aquest alumnat.“

Punt 3.2. Atenció a la diversitat en l’educació secundària obligatòria

“L’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes
i l’assoliment per part de tots de les competències que els permetin el
desenvolupament personal i escolar és un principi comú a tots els cursos i
etapes de l’educació obligatòria. El professorat ha d’organitzar l’activitat
docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de
necessitats i ritmes d’aprenentatge.“

Punt 3.2.2. Atenció a la diversitat de l’alumnat a l’aula ordinària

“Les primeres mesures d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat
han de formar part de la programació general del grup classe i són el conjunt
d’estratègies que ha d’adoptar el professorat de les diferents matèries per
ajustar la programació a les necessitats de tot l’alumnat del grup.
Els criteris d’avaluació s’han d’establir d’acord amb els objectius programats i
l’assoliment de les competències bàsiques i s’han de diversificar els
procediments i les activitats d’avaluació per facilitar l’avaluació contínua i
regular el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Al mateix temps, cal potenciar
l’autoavaluació i la coavaluació com a mesures de regulació de
l’aprenentatge.
Les mesures d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat que
formen part de la programació general del grup classe no es limiten al reforç i ampliació d’aprenentatges. Per exemple, el fet d’aplicar estratègies de treball cooperatiu i la intervenció de més d’un professor o professora a l’aula permeten una atenció més personalitzada a l’alumnat en general.”

Punt 3.2.3. Programes de diversificació curricular

Punt 9. Avaluació

“L’avaluació ha de ser, com la de la resta d’alumnes del centre, contínua i,
alhora, global i diferenciada segons els diferents àmbits, projectes
interdisciplinaris i matèries del programa. Quan el progrés de l’alumne no
respongui als objectius previstos en el programa de diversificació curricular
corresponent, es prendran les mesures educatives pertinents.”

Punt 3.3. Atenció a la diversitat

“L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes amb necessitats
educatives especials ha de seguir el mateix procés que la resta d’alumnat.”

“En l’avaluació final de l’etapa es considerarà la maduresa de l’alumne/a en
relació amb els objectius i les competències bàsiques de l’etapa, la maduresa
personal i les possibilitats de progrés en cursos posteriors.”

Punt 12.11. Avaluació d’alumnes de l’etapa d’ESO

“L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua, amb
observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de l’alumnat en cadascuna
de les matèries i l’anàlisi global del progrés de cada alumne/a en cada curs i
al llarg de l’etapa.
L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes es durà a terme en
relació amb els criteris d’avaluació de cada matèria i l’assoliment global de les
competències bàsiques, tenint en compte que els objectius s’assoleixen
mitjançant diferents tipus de continguts.”

ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

“La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/
a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i
aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos de
cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè
ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes i les alumnes.
Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada alumne o alumna
calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els resultats.

S’ha de programar, avaluar i gestionar l’aula tenint en compte la gran diversitat
de alumnes presents, i s’ha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manera
ni amb el mateix grau d’aprofundiment.”

“Les estratègies de recollida de la informació, els instruments per avaluar i la
interpretació dels resultats de l’avaluació en general han de centrar-se en la identificació de les potencialitats i les habilitats de l’alumnat i han de permetre identificar què aprèn, però també com aprèn.”

“2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum,
i ha de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació
són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de
les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.“

“6.3. Plans Individualitzats … f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat“

“11.1 Les qualiicacions que cal usar per expressar els resultats de l’avaluació de
tots i cadascun dels alumnes en tots els documents d’avaluació de caràcter oficial
són: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suicient (S), insuicient (I). Es considera
qualiicació negativa l’insuicient; les altres es consideren totes positives.”

“14.5 Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa
de diversificació curricular ha de tenir com a referent l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també els criteris d’avaluació específics del programa.“

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

“2.2 L’educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d’oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l’alumnat i on predomini l’èxit escolar, i l’equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.”

“13.1 L’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comú i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació, que els impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.”

“13.3 El Departament d’Educació, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum establirà els procediments adequats, quan sigui necessari realitzar adaptacions curriculars que s’allunyin significativament dels continguts i dels criteris d’avaluació. Aquestes adaptacions es realitzaran tenint present el desenvolupament de les competències bàsiques. Em aquests supòsits, l’avaluació i la promoció de l’alumnat amb adaptacions curriculars es farà d’acord amb els criteris d’avaluació fixats en les mateixes adaptacions.“

“14.1 Els centres podran organitzar programes flexibles de diversificació curricular, per l’alumnat que necessiti una organització diferenciada de l’establerta en el centre, pel que fa als continguts i als criteris d’avaluació per tal que s’assoleixi els objectius i competències bàsiques de l’etapa i afavorir l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. Així mateix, el Departament d’Educació podrà autoritzar programes de diversificació curricular que comportin una organització curricular i un horari de permanència en el centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l’escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats que afavoreixen continuar amb èxit els estudis i que requereixen una organització, diferent. En aquestes situacions, l’avaluació s’ajustarà al que estableixi el programa de diversificació curricular.“

Ara ja sabem què deia la Llei fins ara. Caldrà veure amb el desplegament de la LEC si això millora o no.