Visita a l’Escola Roure Gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer

This slideshow requires JavaScript.

El dijous passat vaig visitar l’Escola Roure Gros, a Santa Eulàlia de Riuprimer, per veure les seves conegudes maletes pedagògiques i l’acció educativa que porten a terme a través i a partir de la ciència. Aquest escola basa la seva acció educativa amb el procés natural d’investigació que tots els infants engegen per interpretar el món que els envolta, a partir dels seus interessos. Tot això és una teoria que coneixem ben en profunditat, però a aquesta escola ho posen en pràctica d’una manera real i molt impactant.

En un primer moment, l’acollida que ens van fer va ser excel·lent, ja que ens van explicar el projecte detingudament, atenent al tots els dubtes, i després ens van deixar campar per l’escola durant aquells moments en que és quan millor s’aprén: durant tres hores de funcionament quotidià.

L’Escola no té horaris rígids, temaris, matèries o assignatures concretes i explícites (a no ser que sigui una demanda dels infants), i tot i que hi ha aules per cicles, aquestes semblen ser amb límits totalment permeables, després explico el per què.

En primer lloc vam veure les aules d’infantil, on els alumnes, en grups de 3 o 4 alumnes realitzaven activitats autònomes de diferents tipus. Uns experimentaven amb l’aigua: llençant, observant, cooperant, … D’altres s’amagaven a una caixa fosca de cartró d’un metre cúbic, aproximadament i experimentaven amb miralls i lots amb la foscor. D’altres feien joc simbòlic a la botigueta. Tots semblaven estar fent, i fent i fent. Experimentant amb un ambient tranquil i de confiança. Posteriorment vam pujar a la primera planta on es trobava la primària. Va ser una experiència irrepetible i espectacular. Tot allò que he pogut llegir respecte Maturana, l’enfocament sistèmic, la filosofia Pestalozzi, Montessori, el material de Maria Antònia Canals, les experiències de Mauricio i Rebeca Wild, … hi era allà present, però ningú ens ho va dir de manera explícita! Suposo que, per molt que ho expliqui, caldria veure amb els propis ulls les dinàmiques apassionants que es podien viure. Els infants, partint de les seves pròpies motivacions i de les diferents experiències que anaven sorgint, elaboraven el seu propi coneixement científic i, de manera totalment competencial, desenvolupaven el seu propi camí, amb una visió de respecte total i mutuu.

Intentaré descriure més específicament el que vaig viure, a mode de narració. Diguem que una de les concepcions que ha donat a conèixer el centre és aquest treball d’investigació educatiu i els materials que durant anys ha elaborat el centre, però cal veure més enllà.

Iniciant la pujada d’infantil a primària, vam veure dos alumnes que es trobaven a l’escala, elaborant una línia del temps. La línia pujava per tota l’escala, enganxada a la paret i el rang temporal era del 9000 a.C. a l’actualitat. Els alumnes observaven com gairebé tota l’activitat que recollien es centrava als darrers dos mil anys, i tot s’acumulava a la part superior de l’escala, arribant a la primera planta.

Vam entrar a una aula, on hi havia un alumne amb una maleta oberta, observant diverses ampolles de diferents formes i mides. Cada ampolla tenia indicada la seva capacitat. Tot i la proposta matemàtica de la maleta, l’alumne havia elaborat la seva pròpia: descobrir la relació entre la capacitat, la forma i el só que cada ampolla podia emetre. Com a iniciativa que parteix de l’alumne, aquest es trobava immers en un procés propi de descobriment, i es mostrava concentrat i apassionat quan explicava allò que volia descobrir. Vam marxar cap a altres alumnes i es va quedar allà, bufant i observant les ampolles.

Dues alumnes estaven amb una maleta per treballar el nombre Pi, i amb un peu de rei, revisaven els diferents diàmetres de diferents objectes amb forma de circumferència. Anotaven les mides i establien la relació entre diàmetre i perímetre de totes aquestes formes. Totes les seves anotacions es trobaven per 3,14… és clar!

A una altra taula, dos alumnes més estaven redactant les seves experiències a través del treball amb una de les maletes, anotant, recollint i documentant el seu procés d’investigació i complementant el seu document amb referències de pàgines com la Wikipèdia.

Vam continuar la ruta i val a dir que, durant aquestes observacions, era constant el devenir d’infants, cercant informació, consultant orientació, suport i confirmació amb els i les mestres i interactuant entre ells, que s’apassionaven i mostraven una il·lusió de qui aprén acompanyant a l’altre. Mostrant i compartint els seus descobriments i troballes amb els altres alumnes.

Continuant el camí per les aules, totes amb portes obertes i amb entrades i sortides d’alumnat que es creuaven amb nosaltres constantment. Una alumna passava amb la càmera digital, després de fer unes fotografies, altres experimentant a terra i construïnt el que semblava un canal d’aigua, d’altres cercant informació a llibres,…

Em va sobtar molt com dos alumnes estaven treballant i documentant, a un full i amb dibuixos, tot un procés de descobriment i investigació. Tot es va iniciar uns dies enrera, quan van penjar una samarreta mullada a un radiador i van veure que desprenia baf. Van posar un mirall a sobre la samarreta i el baf quedava al mirall. Van començar a dibuixar al mirall i a escriure (eren dos nens de set anys). Van decidir posar un pot de plàstic rígid amb aigua i cada cert temps anotaven i marcaven amb un rotulador el nivell de l’aigua, observant com anava baixant, però que el divendres, que van apagar la calefacció, no va baixar aquest nivell. En efecte, l’aigua s’evapora amb l’escalfor i passa a ser gasós (el baf). Aquells dos infants documentaven les seves troballes, i ho explicaven amb passió, sota l’admiració i complicitat dels mestres acompanyants.

D’altres feien construccions i revisaven els angles, d’altres prenien mides, d’altres feien estadístiques a la pissarra,… en definitiva, tots els infants estaven apassionats fent i aprenent, amb respecte, amb confiança, sense presses, sense discriminar quan era hora d’esbarjo i quan era hora de menjador, però respectant les dinàmiques…

En resum: una experiència per viure-la més que no pas que per explicar-la.