És clau invertir en educació per a intentar deixar una societat millor a les futures generacions.

Al 2005 vaig superar les oposicions de secundària i em van destinar a un institut. Allà vaig començar a fer les meves classes amb alumnes amb necessitats educatives especials i amb dificultats d’aprenentatge (segons algú em va dir). Recordo la conversa amb un alumne de 4t d’ESO, en una sessió individual en què parlàvem del futur i quina orientació acadèmica podiem fer: quin cicle formatiu podia seguir, quines opcions de futur, vaja. La seva resposta em va deixar perplex: “Apa, Àlex, no em treuré l’ESO i aniré a treballar a l’obra, com el meu pare, i guanyaré molt més que tu”. De fet, així va ser, i va guanyar molt més que jo. L’altre dia el vaig veure pel carrer i estava a l’atur, amb el panorama que tots coneixem. Casos com aquest n’hi ha un munt.

En moment de bonança econòmica ningú va recordar la necessitat de continuar la formació o finalitzar-la, com a mínim. El fracàs escolar no era un problema econòmic, que és el que més importa a les institucions i estaments polítics. Ara, malauradament, sí que ho és. I l’educació continua sent la darrera prioritat per al conjunt de la societat, on la solució única és retallar per a què els més pobres es quedin sense l’única cosa que els hi queda: els serveis públics. Per quan un plantejament polític de repartiment de la riquesa? Per què Rolls Royce ha augmentat les vendes des del 2007?

Ara, les eines són enfrontar la societat, mermada per la crisi i “matxacada” per la condició política. Una d’elles és per patir als privilegiats dels funcionaris. Els funcionaris hem de pagar la crisi pels privilegis que ara tenim (una feina per a tota la vida?). No entraré en discussió sobre el tema, només dir que: “mal de muchos, consuelo de tontos”, i és el que els estaments de l’alta societat estan aconseguint, ho saben fer molt bé. En moments de bonança econòmica els funcionaris no ens vam beneficiar, i mentres nanos sense estudis vivien en falsa riquesa, els funcionaris continuavem fent la nostra feina. Ara, però, ens toca pagar-la quan no vam gaudir-la. Mentrestant, hem de sentir declaracions com les del Fabra, a Castelló, sobre la inauguració de l’aeroport (o aeromort) milionari i que no funcionarà mai: “Hay quienes dicen que estamos locos por inaugurar un aeropuerto sin aviones, no han entendido nada. Durante mes y medio, cualquier ciudadano que lo desee podrá visitar esta terminal o caminar por las pistas de aterrizaje, algo que no podrían hacer si fueran a despegar o a aterrizar aviones”. Decididament, aquest home, i d’altres que el segueixen, aposten per a què no tinguem una població amb una educació digna. O com a mínim, pensen que som descerebrats.

La inversió en educació és clau per a formar ciutadans crítics que puguin plantejar-se i qüestionar-se el que se’ls imposa de mitjans de comunicació mediatitzats i filtrats i per això cal passar a una educació activa i no transmissiva. Dedicarem els esforços que poguem per a intentar-ho, però sembla que gairebé tot ens va en contra.

Veient l’actual situació de crisi econòmica, al programa hora 25 de la cadena ser, dirigit per l’Àngels Barceló, van tractar les cinc revolucions necessàries del s.XXI. Us adjunto el que parla sobre l’educació. És important valorar molts dels aspectes que es tracten al programa, que insisteix en la necessitat d’un canvi metodològic i una nova aposta per part de les institucions educatives cap a una educació activa i no transmissiva.

Us recomano escoltar-lo, val molt la pena!!!

Las cinco revoluciones: la educación

Irene Rigau a Catalunya Ràdio. Imatge de www.catradio.cat

En declaracions avui a Catalunya Ràdio, la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat que s’inicia un pla d’adaptació de tots els centres públics, tant d’infantil i primària com de secundària, després del qual tots ells treballaran seguint una pedagogia d’escola activa i no directiva. Aquestes afirmacions han generat més neguit a la comunitat educativa, ja que molts centres no veuen com s’aplicarà aquest pla, segons afirmaven els representants d’USTEC-STES, sindicat majoritari de mestres i professors. Els sindicats també han criticat que la mesura es presenti en periode nadalenc, quan els centres romanen tancats. El pla, però, ha despertat el beneplàcit de les Facultats de Ciències de l’Educació.

Segons el document que s’ha adjuntat a la premsa, el pla d’adaptació inclou la desaparició de les matèries tal i com avui es coneixen, i es passarà a treballar de manera interdisciplinar i projectes, partint dels interessos dels alumnes. S’agruparan en grups cooperatius dos cops per setmana, de quatre alumnes, per a l’elaboració d’un projecte grupal, les tutories individuals guanyaran pes (una tutoria individual d’una hora per setmana), s’establiran objectius a curt, mig i llarg termini per a cada alumne, i tots els professors del centre passaran a ser tutors/es de vuit a dotze alumnes. La concreció del pla es passarà durant els mesos de gener a les direccions dels centres, per tal d’establir un programa d’aplicació gradual. Guanyarà un pes important el respecte dels processos de desenvolupament físic, cognitiu i psicosocials d’infants i adolescents, de manera que els plans anuals de centre hauràn d’incloure la descripció d’aquests processos i quines necessitats es satisfan amb les accions educatives preses.

El document es va començar a elaborar fa sis mesos, amb un grup d’investigació que va observar dinàmiques i accions educatives d’escoles de finlàndia, Suècia (les conegudes Kutnapskolann), Summerhill a Anglaterra, Reggio Emilia a Itàlia, escoles Montessori d’Alemanya,… i bones pràctiques educatives a Escoles de Catalunya (Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia, Escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, Escola Congrés-Indians de Barcelona,…).

L’objectiu del programa no tan sols és millorar els resultats educatius, seguint les recomanacions de l’OCDE i dels experts PISA, millorant les competències dels alumnes, també és acompanyar les necessitats i processos dels alumnes intentant satisfer i millorar aspectes com la intel·ligència emocional, la millora de l’autoestima i l’autoconcepte, i el progrés de l’autonomia de l’alumnat.

Veus properes a Unió Democràtica han criticat el programa i la seva presentació, que l’han qualificat de “esquerrós” i poc dialogat previament. Evidentment, és la meva inocentada del dia!!

CEPAS, PESTALOZZI ECUADOR (1/2) from El Gaucho Pampa on Vimeo.

CEPAS, PESTALOZZI ECUADOR (2/2) from El Gaucho Pampa on Vimeo.

La Marta Luna és mestra, editora, pedagoga, formadora de professorat,… i té un gran coneixement del tema. A part de la seva experiència inigualable és una excel·lent comunicadora, per la qual cosa no podeu deixar de veure l’enregistrament de la xerrada, interessantíssima.

Les seves paraules ajuden a interpretar i entendre com entren els infants al procés lectoescriptor i com els podem acompanyar amb respecte i comprensió del moment de desenvolupament en què es troben i en el context socio-cultural actual.

És evident que, si els infants, entre els sis i set anys entren al món de les operacions concretes (basat en les teories de Piagets i altres), com pretenem que aprenguin a partir d’una educació que es basa en la virtualitat? (com poden ser, per exemple, les sumes o restes portant,…).

El llibre descriu de manera molt interessant i clara quins són aquests processos de desenvolupament, i en quins autors es basen. Un dels aspectes que m’ha semblat més interessant és com exemplifiquen les seves vivències al “Pesta” (En honor al pedagog “Pestalozzi” van posar el nom al primer centre que van crear a l’Equador, després van passar a “El león dormido”). Relacionen els processos de desenvolupament que descriuen i les seves vivències a l’Equador.

En definitiva, un llibre que tot/a educador/a hauria de tenir a sobretaula i també molt recomanable per a les famílies interessades en entendre en quin moment del desenvolupament es troben els seus infants.

Aquesta setmana s’ha inaugurat el CSETC a Cardedeu, unes instal·lacions i personal per a assessorar i recolzar els emprenedors i les tecnologíes de la comunicació i la informació. Em van convidar a exposar el treball que vaig fer amb els alumnes de 3r d’ESO quan vam treballar amb xarxes socials a l’aula. Va ser una jornada molt interessant on ens van exposar, en Miguel Angel Muras, per exemple, una interessant presentació sobre la trajectòria i recursos de les TIC-TAC a educació. Una bona iniciativa el CSETC, esperem que se’n pugui treure suc.