Ja ningú planteja dubtes a les darreres troballes científiques en neurociència i psicologia clínica en relació als beneficis de l’aplicació de la meditació a nivell terapèutic, però tampoc a la seva aplicació a nivell general. No és necessari fer una teràpia de reducció d’estrés per a la pràctica del mindfulness.
Després d’anys d’aplicar-la a nivell personal aquest curs l’estic aplicant a les aules a través d’una matèria a primer d’ESO: Educació Emocional i Mediació. La matèria va sorgir com a necessitat de fer un treball preventiu a l’hora de millorar la convivència i també d’intervenció formant alumnat mediador. Seguint la programació de la Mercè Travesset (1), la meditació és una part més de la matèria.
Durant les sessions estem aplicant moments de meditació i és espectacular veure els resultats, sobretot en les reflexions posteriors. De sessions inicials molt guiades a sessions molt més autònomes. Són oportunitats on apareixen moltes situacions de creixement, a part de poder viure l’aquí i l’ara de manera plena.
Esperem que en un futur pugui formar part de la pràctica general a molts centres.
(Imatge extreta de http://www.raspall.cat el 16-10-2016).
(1) Travesset, M. (2014): Pensar amb el cor, sentir amb la ment. Recursos didàctics d’educació emocional sistèmica multidimensional. Barcelona. Ed. Octadro.
Reflexions i experiències educatives 