L’altre dia vaig rebre dos missatges. Un missatge és un d’aquells que tot docent agraeix rebre: una exalumna que està fent el seu camí i que se’n surt. Si per poc que sigui hem pogut col·laborar en ajudar al creixement de persones implicades socialment i que treballen ben dur per aconseguir un món millor, podem tenir la màxima de les satisfaccions. El camí no està carent d’entrebancs i el sistema (educatiu, social i econòmic) no ens ho posa gens fàcil. Estirem cap al costat contrari d’aquesta societat selectiva consumista i capitalista, on les persones queden relegades al que tenen i aparenten i no al que són.
M’agradaria compartir el missatge que vaig rebre, garantint la confidencialitat, és clar, així com el preciós curtmetratge que em va fer arribar. El curtmetratge és un bon reflex del que vam viure. Ella com a alumna i jo com a psicopedagog de centre. En moments difícils sempre s’agraeixen missatges com aquest. He de reconèixer que em va ben emocionar:
Seguirem posant el nostre granet de sorra. El futur de les noves generacions bé s’ho val. Són el nostre més preuat tresor. No defallim! Ah! Sí. Vaig rebre un segon missatge, però aquest ja us l’explicaré cap a juliol de 2018…
Reflexions i experiències educatives 