No es parla d’una altra cosa… amb la família, a la feina, amb els amics, a la cua del supermercat,… és evident que la cosa no està per a no parlar-ne i tothom vol saber què pensa tothom. I és més… si no saps què és el que algú pensa només cal deduïr-ho per vés a saber què i et col.loquen, amb tota tranquil.litat, dins d’un sac. Perquè és clar que tothom ha d’estar a un sac. Si és al teu sac és ‘dels bons’ i deixa’l estar. Si has decidit posar-lo a un altre sac és ‘dels dolents’ i tens via oberta contra ell. I és que ara és el que es porta. Si a més, ets director d’un institut o estàs a un lloc on se’t veu més, pots estar a dins de molts sacs a l’hora.
Si el teu claustre decideix, amb tu i en assemblea, recolzar l’aturada del 3-O: ets indepe. Si la junta de directors fa un escrit condemnant la brutalitat policial de l’1-O i els drets fonamentals vulnerats previament: ets indepe. Si et manifestes amb el col.lectiu ‘Mestres x la democràcia’: ets indepe. I si ets indepe se’t pot perseguir i criticar, fins i tot públicament.
Si resulta que has nascut a Saragossa: no ets indepe. Si parles castellà amb molta gent: no ets indepe. Si dius que pot haver alternativa a la DUI: no ets indepe. He de dir que, en aquests casos, no m’he sentit mai perseguit ni criticat i cal prendre’n bona nota.
I ara puc dir que sóc al sac de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es va fer en un moment crític per a la humanitat amb situacions que no s’han de tornar a viure mai més. Dels drets fonamentals declarats a la Constitució Espanyola i denigrats descaradament el darrer mes. I puc dir que els meus saben i coneixen clarament el que penso i a quin sac o més aviat, SACS, estic.
I si tu no ho saps… segurament és perquè no ho has de saber o no cal que hi facis res.
Salut, respecte i democràcia!
Reflexions i experiències educatives 